El Govern ha iniciat aquest dimecres les tasques d'exhumació del cementiri nou de Sant Francesc, a Formentera, per a localitzar les restes de les víctimes mortals del Penal de Formentera, una colònia militar franquista situada en el municipi formenterenc de la Savina. D'acord amb la documentació de l'època i amb l'estudi efectuat per l'historiador eivissenc Antoni Ferrer Abarzuza com a part del Segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, 58 persones —la majoria extremenyes i murcianes, però també madrilenyes, catalanes, canàries, valencianes i balears— haurien mort a la colònia de la Savina entre 1940 i 1942, a causa del desproveïment d'aliments i l'absència de condicions higienicosanitàries al campament. Segons aquest mateix estudi, i atesos els testimoniatges i la documentació recaptada per les associacions memorialistes, es creu que les seves restes podrien estar enterrades en el veí cementiri nou de Sant Francesc, situat tot just a 3 km de la colònia militar franquista. Amb l'objectiu de confirmar si els presos morts durant la seva estada en el Penal van ser enterrats en el cementiri de Sant Francesc, i si les seves restes mortals continuen encara on van ser inhumades, la Societat de Ciències Aranzadi comença aquest dimarts les tasques d'exhumació del cementiri, una intervenció que s'emmarca dins el Tercer Pla de Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2021-2022 que impulsa el Govern de les Illes Balears a través de la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. Aquesta és la primera fossa a les Illes Balears a la qual cercam víctimes d'un camp de concentració franquista, 58 persones que moriren de fam i malalties en l'infern que va ser el Campament de La Savina. "Els objectius són trobar-les, identificar-les i retornar-les a les seves famílies, recuperar la seva memòria, obrint les fosses per tancar les ferides. Un deute democràtic que tenim pendent, i amb el qual estem totalment compromesos", ha dit el secretari autonòmic Jesús Jurado. La presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, ha desitjat que «les tasques que han començat aquesta setmana poden trobar les restes, certificar el que ens diuen els estudis històrics realitzats i, sobretot, retornar la dignitat a les 58 persones que van morir a la colònia penitenciària de la Savina i als seus familiars». La presidenta ha agraït la tasca conjunta de les administracions i del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera. L'esplanada de terra davant la porta principal del cementiri, concretament l'espai comprès entre les fileres 1 i 6 del costat dret, serà el punt d'entrada d'aquesta primera intervenció en el cementiri de Sant Francesc, que es farà sota tombes antigues dels anys 60-80 —actualment en desús—, i coincidirà amb l'espai assenyalat com a possible lloc d'enterrament de les víctimes del Penal, tant pels testimoniatges reunits en la recerca, com pel mateix enterramorts del cementiri. A més, també s'actuarà en la zona assenyalada com a possible lloc d'enterrament d'acord amb la recerca del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, i inclosa en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears, situada una mica més a l'oest, davant el bloc dels columbaris. A la inauguració de les tasques d'exhumació han assistit: el secretari de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado; la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan, i la consellera de Patrimoni, Raquel Guasch; el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, i el president i el vicepresident del Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera, tots dos membres de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Lluís Ruiz i Artur Parrón. El Govern, a través de la Vicepresidència de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, i en col·laboració amb el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera i altres associacions memorialistes; amb investigadors i especialistes, entre ells la Societat de Ciències Aranzadi, i també amb la Junta d'Extremadura, ja ha començat a treballar en la cerca d'ADN dels familiars que puguin ajudar a posar nom a les víctimes del franquisme mortes en el campament de la Savina i enterrades en el cementiri nou de Sant Francesc. Aquesta és la segona vegada que el Govern de les Illes Balears participa en una exhumació a Formentera, i es tracta d'una intervenció emmarcada dins el Tercer Pla de Fosses de la Guerra Civil i el Franquisme 2021-2022, que va ser aprovada per la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses de les Illes Balears al mes de febrer passat. La primera vegada va ser el 2017, quan el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera va promoure l'exhumació del cementiri parroquial de Sant Ferran, que va fer la Societat de Ciències Aranzadi amb la subvenció del Govern de les Illes Balears i la col·laboració del Consell Insular de Formentera. El Penal de Formentera També conegut com la Colònia o el Campament de la Savina, per la seva ubicació al costat del municipi formenterenc, el Penal de Formentera va ser un centre penitenciari franquista obert entre l'abril i el maig de 1940 i dependent de la Presó Provincial de Palma. Estava destinat a persones ja sentenciades per tribunals militars i s'estima que, en els seus dos anys de vida, va arribar a albergar fins a 2.000 reclusos, procedents de totes les províncies d'Espanya. Els presos internats i sentenciats a penes inferiors a 12 anys de presó eren autoritzats a sortir del Penal per a fer treballs i tasques. Als condemnats a sentències superiors, se'ls reservava, no obstant això, reclusió o treball a l'interior del campament mateix. Tots ells compartien unes condicions de vida deplorables, caracteritzades per l'amuntegament, la insalubritat, les malalties i la fam. Aquestes condicions van dur a la mort d'almenys 58 persones recluses, una xifra constatada per la mateixa burocràcia del règim franquista, i documentada per l'estudi de la colònia penitenciària efectuat per l'historiador Antoni Ferrer Abarzuza, a petició del Govern de les Illes Balears i com a part del seu Segon Pla de Fosses. Segons els testimoniatges i documents recollits per aquest estudi, els morts eren enterrats en el cementiri nou de Sant Francesc, el qual va començar a construir-se el 1938 i va ser inaugurat el 1940, poc abans que es produís la primera defunció documentada en el Penal, l'abril de 1941. D'acord amb aquest estudi, les morts es van succeir fins a l'octubre de 1942 i «quan es produïa una mort, el cos del finat era traslladat amb carro, des del Penal i fins a la porta de l'església, on el rector resava un respons davant el taüt, i d'aquí seguien al cementiri». Aquests testimoniatges afirmen que «a vegades es posava més d'un cadàver en el mateix taüt» i també que «quan es produïa una defunció, es deixava el cadàver en el dipòsit de la infermeria a l'espera que es produís una altra mort per a aprofitar el viatge». Sobre la mena d'enterrament, alguns testimoniatges esmenten, a més dels enterraments individuals i col·lectius, una «fossa gran» o inhumacions en «séquies llargues». El Penal va tancar a la fi de 1942, probablement i segons els estudis, davant el temor del règim franquista al fet que l'opinió pública internacional conegués la situació d'horror que es vivia a Formentera. Els presos van ser llavors traslladats a altres penitencieries. El Tercer Pla de Fosses El tercer Pla de Fosses de Govern de les Illes Balears va ser aprovat el desembre de 2020 i durà a terme tasques d'excavació, exhumació i identificació de cossos en set fosses de les Illes Balears. Les actuacions les executarà la Societat de Ciències Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. Les primeres intervencions han estat la segona fase d'exhumació del cementiri de Son Coletes, a Manacor; la intervenció en el cementiri d'Inca, també a Mallorca, i la tercera fase d'exhumació del cementiri de ses Figueretes, d'Eivissa. Després de l'exhumació del cementiri nou de Sant Francesc a Formentera, les següents intervencions previstes són el cementiri de Selva; el cementiri de Mancor de la Vall, i el Pou de Son Danús, a Santanyí (Mallorca). El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l'empresa ATICS, SL, i que se centraran en la fossa comuna de Capdepera; el cementiri de Petra; el cementiri de Palma (carrer de Sant Silvestre); el cementiri de Porreres; el cementiri de Muro, i la fossa de Cala Sant Vicenç, situada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d'exhumació de 2016, 2018 i 2019.