Al voltant de la 1:30 d'aquesta matinada, s'ha produït una entrada irregular per mar d'un total de 14 homes d'origen magrebí, en aparent bon estat de salut, essent localitzats en terra, a Sant Ferran de Ses Roques, després de l'avís d'un particular. Ha intervingut la Guàrdia Civil i els migrants seran traslladats a Eivissa per ser posats a disposició policial, després de ser sotmesos a les proves de la covid.

El jutjat d'instrucció número 3 d'Eivissa ha dictat l'obertura de judici oral contra Jaume Ferrer, expresident del Consell de Formentera i els consellers Bartomeu Escandell -actual responsable d'hisenda- i els exconsellers, Josep Mayans i Sònia Cardona. L'escrit demana una fiança de 8.027.999 per presumptes delictes de prevaricació, desobediència i malversació de cabals públics. Tot parteix de la denúncia contra aquests membres de Gent per Formentera de l'empresari Leo Stöber, propietari de l'empresa Sunway, S.L. que explota el complex turístic de Punta Prima. La fiscalia demana en el seu escrit el sobreseïment de Sònia Cardona i Josep Mayans, ja que segons especifica "no està acreditada la seva participació en els fets". El punt de partida és l'any 2005, quan l'Ajuntament de Formentera va concedir una llicència urbanística per construir uns locals comercials al nucli de Sant Ferran de ses Roques, en una zona que en aquell moment estava declarada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) i havent de demolir la casa pagesa que allà s'ubicava "Ca ses Castellones". L'any 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va anul·lar tots els permisos i obligava al Consell de Formentera a enderrocar el complex comercial acabat de construir. La reacció de la institució insular va ser la de redelimitar els àmbits dels tres conjunts històrics de l'illa i els seus entorns protegits, deixant fora en la nova situació la nova zona comercial. En l'escrit d'obertura de judici oral, la magistrada emplaça als acusats a una audiència per dipositar la fiança, advertint que, en cas de no fer-ho, se'ls embargaran béns per la quantitat de la suma determinada. Acusació de la Fiscalia El ministeri fiscal ha presentat escrit d'acusació contra Jaume Ferrer i Bartomeu Escandell per un presumpte delicte de desobediència i demana penes de 18 mesos de multa a una quota de 15 euros diaris. L'acusació particular manté la denúncia contra tots els implicats demanant penes de 8 anys d'inhabilitació especial per a treball o càrrec públic per un delicte de prevaricació administrativa, multa de 12 mesos a raó de 20 euros diaris i inhabilitació per a treball o càrrec públic durant dos anys per un presumpte delicte de desobediència i la pena de sis anys de presó i inhabilitació absoluta de 15 anys pel presumpte delicte de malversació de cabals públics. 6 milions per les circumval·lacions des Pujols i Sant Ferran A més l'acusació de Leo Stöber demana que es fixi la responsabilitat civil dels investigats en poc més de 6 milions d'euros, per cobrir el cost de les circumval·lacions des Pujols i Sant Ferran, ja que consideren que "no són uns vials, en realitat són una urbanització".

L'obertura de judici oral contra Jaume Ferrer, expresident del Consell de Formentera, Bartomeu Escandell, conseller insular d'hisenda i els dos exconsellers, Sònia Cardona i Josep Mayans, de Gent per Formentera per un presumpte delicte de desobediència en l'enderrocament dels edificis comercials construïts en els terrenys que ocupava Ca Ses Castellones, construïts il·legalment, ens obliga a repassar la cronologia d'aquest assumpte de llarg recorregut. El conflicte de ca ses Castellones, es remunta a l'any 2005 quan el tripartit format per PP, GUIF i PREF governava l'Ajuntament de Formentera i va atorgar la llicència per a la construcció del centre comercial, el que no va estar exempt de polèmica, ja que el centre comercial es trobava dins del radi de protecció patrimonial de 250 metres al voltant de l'església de Sant Ferran i a més suposava l'enderrocament de l'emblemàtica casa pagesa del segle XIX. Pocs mesos després va començar la construcció de diversos locals comercials, que un cop finalitzats, mai van ser ocupats, pel fet que l'arquitecte Salvador Roig va presentar una demanda contra la concessió de la llicència i l'enderroc i quan va arribar al Tribunal Superior, aquest va decretar una sentència ferma, declarant que l'edifici era il·legal i, per tant, n'ordenava la seva demolició. Finalment, l'any 2012 es va enderrocar, executant la sentència, però mai s'ha reconstruït la casa pagesa, com també demanava la justícia. El Consell de Formentera va haver d'indemnitzar amb més d'1,5 milions d'euros a l'empresa promotora dels locals i assumir el cost de la demolició de més de 83.000 euros.

El diputat per Formentera, Antonio J. Sanz, ha manifestat el seu suport al col·lectiu LGTBIQ+, durant el debat de la Proposició No de Llei que s’ha aprovat aquest dimarts al Parlament per condemnar l'escalada d'atacs contra aquestes persones i per demanar al Govern estatal que s'oposi a totes les legislacions i accions de governs nacionals o locals que suposin una reculada en els seus drets.

El de Formentera ha recordat que, « als darrers temps, hem vist que l’Ultra-Dreta ha estat escalant posicions a tota Europa» i que «davant l’Arc de Sant Martí, tenim als qui volen que tornem al blanc i negre; és a dir, a temps molt foscos».

Sanz, que ha votat a favor de la iniciativa, ha afegit que pareix que els 47 anys que han passat «des de la caiguda de la Dictadura semblin un parèntesi per a alguns i l’ultra-dreta, vol estar a espais de govern a un preu molt alt, per a tots els espanyols. A un preu de retrotraure drets aconseguits democràticament, per tal d’aconseguir el poder. Els drets no es venen.», ha sentenciat.