La coalició Sa Unió de Formentera ha emès un comunicat de premsa, anunciant que portarà a ple la proposta de retornar les competències dels MENAS al Govern.
Us reproduïm la nota íntegrament:
"La intenció de la coalició és que se surti de la paràlisi actual i s'activi l'article 135 de la llei de Consells.

El fenomen migratori actual ha impactat de forma molt important a l'illa de Formentera, on la nostra illa està dins la ruta migratòria de les màfies que s'aprofiten del sofriment de les persones que volen una vida millor.

Aquesta situació es veu agreujada per l'augment exponencial de l'arribada de menors no acompanyats, els quals el Consell Insular, com a administració fins ara competent, se n'ha de fer càrrec fins a la seva majoria d'edat.

Formentera en aquests moments no disposa ni dels recursos econòmics, ni humans, ni de les infraestructures necessàries per fer front a aquest fenomen i inclús en aquests moments s'ha vist obligat a acollir 8 d'aquests menors a la Casa de Colònies, un indret que no està destinat a
aquest tipus de situacions.

Són menors que formen part del contingent d'infants que en aquests moments són tutelats pel Consell insular i que actualment és de cent un infant. D'aquests, vuitanta-set són menors no acompanyats que han arribat a la nostra illa provinent d'Algèria durant els darrers anys,
amb un increment exponencial (setanta-vuit) només aquest 2024.
Concretament, des d'inicis d'any han arribat a la nostra illa o a les seves aigües territorials un total de 1.772 persones repartides en 111 grups procedents del continent africà, entre els quals diverses desenes de menors.

Atès que en una situació similar com podem veure a les Illes Canàries aquesta competència sobre els menors no acompanyats no recau en els Cabildos, sinó en el Gobierno de Canarias.

En atenció a tota aquesta dura realitat la coalició formada per PP i Compromís amb Formentera porta una proposta al Ple de dia 31 d'octubre on demana que s'apliqui la Llei 4/2022, de 28 de juny, de Consells Insulars on en: el Títol IX sobre el Règim Especial per a l'illa de
Formentera es disposa entre d'altres:
Article 135. Renúncia a les competències 1. Per acord del ple, adoptat per majoria absoluta, el Consell Insular de Formentera pot renunciar a la titularitat i a l'exercici de les competències que tengui atribuïdes per una llei de la comunitat autònoma. 2. La renúncia s'ha de comunicar
al Govern i al Parlament de les Illes Balears a fi que s'adoptin les mesures pertinents per als traspassos de funcions i serveis. 3. La renúncia produirà plens efectes a partir dels quatre mesos següents a la data de la comunicació de l'acord plenari al Govern de la comunitat
autònoma.

Sa Unió no entén la inacció del president Córdoba en aquest sentit, ja que com va dir al darrer Ple també és partidari de retornar aquestes competències, unes competències què en cap moment s'haurien d'haver assumit per part dels anteriors governs".

El Comitè Executiu Autonòmic del Partit Popular a les Illes Balears ha acordat la proposta i constitució d'una comissió gestora "transitòria" per dirigir el partit a Formentera, fins que es nomenin els nous càrrecs quan se celebri un congrés local.
Aquesta comissió estarà presidida per Paco Ferrer Tur, acompanyat dels consellers de Sa Unió, Hugo Martínez i Eva Nieto.
La mesura arriba després de la dimissió de José Manuel Alcaraz com a president del PP de Formentera i la de Ana Negre com a secretaria general el passat mes de juny.

Hugo Martínez                        Eva Nieto

La deducció autonòmica per naixement es podrà cobrar a compte a partir de l'1 de novembre. Així ho reflecteix l'ordre publicada avui dijous en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), que permet sol·licitar a tothom que hagi tingut fills el 2024 l'avançament de la deducció sense haver d'esperar a l'aplicació en la pròxima declaració de la renda sobre persones físiques (IRPF), que es presentarà a mitjan any que ve.

Aquesta deducció forma part de la reforma fiscal que ha impulsat el govern de les Illes Balears des de l'inici de la legislatura, i que es va aprovar com a llei en el Parlament el passat 14 de novembre. Cal recordar que la deducció és de 800 € pel primer fill, 1.000 € pel segon, 1.200 € pel tercer i 1.400 € pel quart i següents, i el pagament anticipat és una mesura pionera en aquesta comunitat autònoma. La deducció serà aplicable per a rendes menors de 33.000 € en declaració individual, i de 52.800 € en declaració conjunta. En el cas de les famílies nombroses o de les famílies monoparentals, els límits de renda han d'incrementar-se un 20%.

La sol·licitud de l'abonament anticipat de la deducció autonòmica de l'IRPF per naixement, corresponent a naixements produïts entre l'1 de gener i el 31 d'octubre de 2024, ha de realitzar-se des de l'entrada en vigor de l'ordre, és a dir, l'1 de novembre i fins al 30 de novembre de 2024. Aquest mateix termini s'aplica a les presentacions de la sol·licitud de l'abonament de la deducció autonòmica de l'IRPF per naixement en cas d'insuficiència de la quota íntegra autonòmica, corresponent a l'exercici fiscal 2023. En el cas dels nascuts a partir de l'1 de novembre de 2024, la sol·licitud de l'abonament anticipat de la deducció per naixement s'haurà de formular en el termini de quinze dies hàbils des del naixement. La presentació posterior a aquest termini suposarà la denegació automàtica de la sol·licitud, sens perjudici del dret a aplicar la deducció en la corresponent declaració de l'impost.

La sol·licitud es podrà fer a través de la web de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB) o de manera presencial a les oficines de la ATIB.

Aquesta deducció es va crear el passat 14 de novembre amb l'aprovació de la Llei 11/2023, va rebre el vistiplau del Consell Assessor fiscal el passat dia 31 de juliol i va ser avalada pel Consell Consultiu de les Illes Balears en el dictamen del 24 de setembre.

Els socialistes de Formentera presentaran tres propostes al Ple ordinari d'octubre del pròxim dijous 31.
La primera proposta demana al Consell que faci el "manteniment de la carretera en els punts on hi ha desperfectes més perillosos, com forats o esquerdes més profundes" a més de "revisar" l'estat de la senyalització horitzontal i vertical i "continuar treballant" en el desbrossament de la vorera de les carreteres.
La segona proposta planteja ampliar el període de regulació de l'accés al Parc Natural de ses Salines, que actualment conclou el 30 de setembre. La formació liderada per Rafa Ramírez apunta que aquesta regulació començà a implementar-se el 2008 "per garantir l'ordre públic i acabar amb els problemes derivats de les aglomeracions de persones i vehicles en aquest espai tan sensible, a més de propiciar l'accés dels vehicles d'emergències a totes les platges".
La tercera de les propostes sol·licita al Consell que convoqui "de manera urgent una Junta de Portaveus" amb l'objectiu de crear "una mesa de treball sobre la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa de recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans per 2025". En l'exposició de motius de la proposta, els socialistes recorden que, amb la implementació del nou contracte de recollida de residus, s'ha produït "un increment del cost del servei que s'ha de repercutir en la taxa que paguen tots els ciutadans de Formentera".
Pel que fa a les preguntes, els socialistes demanaran per l'estat de l'expedient sancionador que el Consell obrí a l'empresa PreZero, encarregada de la gestió dels residus amb una proposta de sanció econòmica. També interrogaran al Govern insular sobre qui és el responsable polític de la gestió de l'expedient d'adjudicació dels lots de platges, ja que el president se'n va inhibir. Així mateix, també preguntaran per les raons per les quals "no s'ha fet complir" el reglament de l'estany des Peix i qui en té "la responsabilitat política". En últim terme, també preguntaran per l'aplicació a Formentera del programa del Govern balear "Lloguer Segur".